Com ens marca tot allò que hem viscut dels zero als tres anys. Per què els nens aprenen millor sense estrès. Per què val la pena apostar per l’amabilitat i no per l’amargor.

De quines maneres podem educar amb tranquil·litat per ajudar als fills a ser autònoms i responsables? Eines i idees concretes per educar sense cridar.

Tota relació acadèmica requereix uns objectius que a la vegada es transformen en mitjans. Els tres vèrtexs del triangle educatiu representen el millor camí possible per assolir les fites marcades en l’àmbit docent i maduratiu.

En temps de treball per projectes i noves metodologies, quina importància se li atorga al coneixement i a la memòria?

Com mirem als nostres fills? Els veiem de debò… tal com són? Hi ha mirades, emocions i actitud que encotillen i d’altres que ens ajuden a ser més lliures.

Si gestionar persones és gestionar emocions i aprendre en relació amb els altres, com podem traslladar tot això al món educatiu?